John Snow and cholera micronautes micronauts map london water fountain source vibrio cholerae cholera epidemiology

John Snow i el còlera

John Snow i el còlera

Durant el segle XIX es pensava que les malalties infeccioses provenien de miasmes (vapors contaminants) transportats per l’aire.

Es desconeixia que els microorganismes són els causants de malalties i es poden transmetre a través del consum d’aigua contaminada per femta. En aquella època, el riu Tàmesi era el principal subministrament d’aigua de Londres, així com una claveguera oberta a tots els desfets dels ciutadans. No és d’estranyar doncs, que la capital anglesa patís diversos brots epidèmics de còlera.

El 31 d’agost de 1854 es va detectar un gran brot de còlera que va matar 500 persones en els primers 10 dies a l’àrea del Soho. Un metge anglès, John Snow (i no Jon Snow), va investigar com la malaltia es distribuïa a la població per intentar controlar el brot. Va visitar als familiars dels infectats i va acabar adonant-se que hi havia un factor en comú: els infectats per còlera recol·lectaven aigua a la bomba del carrer Broad.

La majoria de veïns del Soho treien aigua en aquest punt de la ciutat. A més, diverses víctimes d’altres barris treballaven en una fàbrica que feia servir aquesta mateixa bomba d’aigua. Alguns dels nens que havien patit còlera solien caminar pel carrer Broad de camí a l’escola. Un dels casos més aïllats va ser el d’una dona que vivia en un barri llunyà, però a la qual li seguien enviant aigua del carrer Broad perquè preferia el gust d’aquest punt. Els veïns del Soho que no estaven relacionats amb la malaltia també van ser entrevistats. Cap dels ciutadans que consumien aigua dels seus propis pous havia emmalaltit. John Snow va comunicar els seus resultats a la Junta de Salut de Londres el 7 de setembre i aquesta va retirar el mànec de la bomba d’aigua perquè ningú pogués beure-hi. El nombre d’infectats va disminuir considerablement i el brot va acabar desapareixent.

El mapa va confeccionar John Snow, marcant les morts del barri del Soho (barres de color negre) i la localització de les bombes d’aigua. Imatges: Mapa general i mapa zoom.

El reverend Henry Whitehead, defensor que el còlera es transmetia per miasmes, va intentar demostrar que John Snow estava equivocat. Contràriament, va descobrir que a menys d’un metre d’on la bomba d’aigua es trobava, hi havia una casa amb un pou cec. La dona de la casa va explicar que hi havia llençat bolquers del seu fill infectat per còlera en un brot epidèmic anterior. Henry Whitehead va acabar donant suport a la teoria de John Snow després que es trobés una fuga del pou cec cap al pou d’aigua. Així i tot, la Junta de Salut de Londres va seguir associant els fets a la teoria miasmàtica, ja que el concepte d’infeccions transmeses a partir de femta humana resultava massa desagradable. La bomba d’aigua del carrer Broad es va reobrir després del brot.

Desafortunadament, el treball de John Snow no va ser reconegut fins després de la seva mort. El 1866, William Budd, va reconèixer que l’agent transmissor del còlera es transmetia via femta i va proposar mesures per protegir el subministrament d’aigua. El 1884, Robert Koch va determinar que el còlera era contret per la infecció del bacteri Vibrio cholerae. Curiosament, l’anatomista italià Filippo Pacini havia aïllat aquest bacteri el mateix any que John Snow va publicar els seus estudis, però els seus resultats van passar desapercebuts.

Gràcies a la microbiologia, avui sabem que els microorganismes són els responsables de les malalties infeccioses. L’epidemiologia estudia com aqustes malalties es distribueixen en una població, intentant descobrir les causes i com controlar els brots. Actualment, es reconeix John Snow com el pare de l’epidemiologia moderna.

Mapa de l’antic carrer Broad (esquerra) i foto de l’actual carrer Broadwick (dreta), on s’hi pot trobar una bomba d’aigua sense mànec en honor a John Snow, així com un pub amb el seu nom. Imatges: Mapafoto.

 

 

 

Referències:

On the causes of fevers (1839). By William Budd, edited by Dale C Smith.

A rivalry of foulness: official and unofficial investigations of the London cholera epidemic of 1854 (1998). N Paneth, P Vinten-Johansen, H Brody, and M Rip.

The changing assessments of John Snow’s and William Farr’s cholera studies (2001). John M Eyler.

2 comentaris


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *