Esquiar entre bacteris

Esquiar entre bacteris

Malgrat les poques nevades viscudes alguns anys, les estacions d’esquí no acostumen a tenir problemes per mantenir les seves pistes blanques tota la temporada. Part d’aquest mèrit el tenen uns peculiars bacteris patògens de plantes.

Des de la seva invenció als anys 50 i la primera implementació a Espanya el 1985 a l’estació de la Molina (Girona), els canons de neu artificial han esdevingut un instrument indispensable per a qualsevol estació d’esquí que no vulgui deixar la seva rentabilitat a les mans de les precipitacions naturals. El funcionament és senzill, es barreja aigua i aire a pressió per expulsar sobre les pistes incontables gotes que formaràn la neu degut a les baixes temperatures. El que potser no saps és que algunes estacions no es troben a temperatures prou baixes i utilitzen additius per facilitar que l’aigua es torni neu més fàcilment. L’aigua difícilment es congela per si mateixa i necessita un punt de partida des d’on formar el gel:

És aquí on entren en joc els nostres estimats fitopatògens! A la superfície de les fulles hi ha una gran quantitat de microorganismes que sobreviuen a base de les secrecions que la planta allibera pels estomes (orificis que permeten a la planta intercanviar gasos). Si bé alguns bacteris interaccionen amb la planta per estimular tals secrecions, d’altres opten per entrar a la planta utilitzant la força bruta i provoquen ferides al teixit gràcies a l’acció del gel. Generalment es denomina aquests bacteris com a nucleadors de gel actius o Ina+ i la primera espècie descrita va ser Pseudomonas syringae.

Per entendre com actuen aquests bacteris cal saber que els teixits de les plantes contenen soluts que els permeten rebaixar el punt de congelació fàcilment fins a -5 ºC. De fet, algunes de les plantes més ben adaptades al fred com la Bruguerola (Calluna vulgaris) són capaces d’aguantar fins als -20 ºC. Però aquestes adaptacions no sempre els serveixen contra patògens com Pseudomonas syringae, capaços de catalitzar eficientment la formació del gel a màxims d’entre -7 i -2 ºC.

Es creu que els bacteris Ina+ són els segons millors nucleadors de gel, només per darrere del gel quan es troba en contacte amb aigua. De fet, és comú trobar aquests bacteris al nucli de pedra, calamarsa, i flocs de neu.

Però si tornem a les pistes d’esquí, no és sensat alliberar a l’ambient un patogen d’aquestes característiques amb l’excusa de tenir neu tota la temporada. Per això, s’ha aconseguit produir les proteïnes Ina en soques segures d’ Escherichia coli i posteriorment tan sols s’utilitzen les membranes d’aquest bacteri (fantasmes bacterians) en la producció de neu artificial.

Així doncs, és molt possible que més d’una vegada heu esquiat acompanyats de milions de bacteris!

…o més aviat, els seus fantasmes…

 

 

Referències:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *