Navegant entre diners

Navegant entre diners

Rentar-nos les mans abans de menjar i després d’anar al lavabo. Acaba aquí la cosa? Parlem de diners.

En aquesta ocasió parlarem d’un tercer cas del que cal conscienciar-nos: Els diners. Els bitllets i les monedes són fòmits* que s’intercanvien per béns i serveis. A més, passen per les mans de persones de diferent salut i estàndards higiènics. Mentre no els fem servir també romanen en una varietat d’ambients i condicions higièniques.

Wikipedia: Un fòmit és qualsevol objecte inanimat o substància susceptible de dur organismes infecciosos (bacteris, virus o paràsits) i per tant, transferir-los d’un individu original a un altre.

Com la definició de fòmit indica, els diners ofereixen una superfície que poden aprofitar tot tipus de microorganismes (infecciosos o no). Concretament, els bitllets son considerats vectors de transmissió de microorganismes patògens. Ens podem imaginar els diners com un creuer constantment en marxa, deixant anar i sobretot recollint passatgers allà on passa. 

Respecte els bitllets, s’ha demostrat que l’edat i el material de fabricació són variables molt correlacionades a la quantitat de microorganismes que contenen.

Edat

El nombre de plecs en un bitllet es pot fer servir per aproximar els anys que porta en circulació (en cas que la informació no es pugui obtenir amb el número de sèrie). Així doncs, cada plec en un bitllet acostuma a significar un any en circulació i els microorganismes sembla ser que augmenten en un ordre de magnitud cada 2-3 anys. El grup més abundant que s’hi troba és el dels eucariotes (fongs, paràsits metazous, cèl·lules de descamació de la pell de persones i gossos…), seguit pels bacteris, virus i arqueus en darrer lloc.

Abundància dels diferents grups de microorganismes als bitllets. També la relació entre l'edat del bitllet i els bacteris que s'hi troben en superfície. bacteria eukarya fungi virus cm2 bacteris cultivables

Material

Els bitllets elaborats amb cotó tendeixen a portar més microorganismes que aquells fets amb polímers. Bàsicament, les micro-fibres del cotó són més absorbents i també proporcionen més superfície on els microorganismes es poden dipositar. D’altra banda, tot i que els bitllets fets amb polímers tenen una superfície més llisa, són més resistents i aguanten més temps en circulació, per tant, acumulen més microorganismes al llarg de la seva vida útil.

Un estudi recent ha demostrat la capacitat que tenen els bitllets basats en cotó per retenir bacteris adherits fins i tot després de 30 rentats successius (veure figura següent). El mateix treball demostra un altre fet interessant, i és que els metalls de les monedes com el coure, alumini i níquel inhibeixen el creixement de patògens com Staphylococcus aureus.

relació entre bacteris adherits i numero de renatats dels bitllets de cotó i polímer. imatge de TEM microscopia electrònica d'escaneig o escombrat mostrant la superfície de cada material. Eloi Parlade

Fins on cal preocupar-se?

Encara que la majoria de microorganismes no són patògens, s’ha aïllat una gran diversitat de microorganismes i paràsits dels bitllets. Els 5 més freqüents són Escherichia coli, Bacillus sp, Staphylococcus aureus, estafilococs coagulasa negatius i Salmonella. La llista continua pels que hi estiguin interessats. Encara que s’hi trobin molts patògens, el cultiu d’aquests és generalment possible només després d’un enriquiment i d’entrada no suposen un amenaça greu de cara a la salut humana. No s’ha d’oblidar però que els patògens hi són presents esperant una oportunitat!

Prevenció i recomanacions

Les mesures recomanades en ambients on es manipulen aliments són les que ja fan públiques la majoria de governs:

  • Els diners i el menjar haurien de ser manipulats per diferents treballadors.
  • Alternativament, es recomana fer servir una mà per tocar els diners i l’altre (amb guant) pel menjar.
  • En cas que no es puguin complir aquestes recomanacions, cal rentar-nos les mans després de cada transacció.

 

Referències per a més informació:

Filthy lucre: A metagenomic pilot study of microbes found on circulating currency in New York City (2017). Maritz JM, Sullivan SA, Prill RJ, Aksoy E, Scheid P, Carlton JM.

Dirty Money: A Matter of Bacterial Survival, Adherence, and Toxicity (2016). Vriesekoop F, Chen J, Oldaker J, Besnard F, Smith R, Leversha W, Smith-Arnold C, Worrall J, Rufray E, Yuan Q, Liang H, Scannell A and Russel C.

Paper money and coins as potential vectors of transmissible disease (2014). Angelakis E, Azhar EI, Bibi F, Yasir M, Al-Ghamdi AK, Ashshi AM, Elshemi AG, Raoult D.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *