Fins on estaries disposat a arribar per ciència?

Fins on estaries disposat a arribar per ciència?

Micromàrtirs (1)

Segur que molts de vosaltres coneixeu a algú a qui el metge li ha dit que té un bacteri a l’estòmac que li provoca acidesa, cremors… us presentem a Helicobacter pylori.

En primer lloc, cinc cèntims sobre Helicobacter pylori:

By Y tambe (Y tambe’s file) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html) or CC-BY-SA-3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/)], via Wikimedia Commons

  • És un bacteri gramnegatiu microaeròfil* amb forma de bacil helicoïdal.
  • Aproximadament dos terços de la població mundial té aquest bacteri al tracte gastrointestinal.
  • El 70% de les infeccions són assimptomàtiques. Això vol dir que no notem que el tenim.
  • Per varis motius  (p.ex. si ens canvia la microbiota intestinal o ens baixen les defenses) a vegades el bacteri pot reproduir-se més i causar-nos infeccions més notables.
  • Amb un còctel d’antibiòtics es pot eliminar, però sense tractament acaba produint úlceres pèptiques (al duodè i a l’estòmac) i aquestes úlceres no tractades poden acabar en un càncer d’estòmac.
  • El més important és anar al metge i prendre’s els antibiòtics de manera correcta, finalitzant el tractament com toca perquè el bacteri no pugui crear resistències, ja que aquest bacteri ja és resistent a alguns antibiòtics i avui en dia només es pot eliminar prenent més d’un antibiòtic alhora.

*Els microorganismes microaeròfils són aerobis, però necessiten concentracions d’oxigen més baixes de les normals.

Qui va descobrir què produïa Helicobacter pylori…

Tot i que, si avui parlem d’Helicobacter pylori no és tant per parlar del bacteri sinó dels descobridors de que era l’agent causal d’aquestes úlceres. Amb aquest article inaugurem la secció de “Micromàrtirs”: Microbiòlegs que s’han sacrificat per demostrar les seves teories sobre agents infecciosos.

Els protagonistes de la història són Barry Marshall i J. Robin Warren. El seu descobriment els va fer guanyar ni més ni menys que el Premi Nobel de Medicina l’any 2005.

…i com?

Aquests investigadors van adonar-se de que només la gent que tenia aquest bacteri al seu estòmac desenvolupava úlceres, però no eren capaços de demostrar-ho. Com ja hem dit, és un bacteri molt comú i que en molts casos no arriba a desenvolupar cap símptoma. Això dificultava trobar relació entre malaltia i bacteri. Tothom podia contagiar-se. No hi havia relacions entre les dades de pacients amb gastritis en quant a menjar, medicació, estil de vida… El que sí van aconseguir va ser cultivar-lo al laboratori. Així que, amb el bacteri aïllat, Marshall va prendre una decisió sacrificada: va decidir empassar-se un cultiu d’ Helicobacter pylori. Com a resultat, al cap d’una setmana va començar a desenvolupar els primers símptomes. Amb una biòpsia va confirmar que tenia el bacteri al seu estòmac.

Finalment la història va acabar prou bé. Les úlceres no són una malaltia mortal, així que va poder curar-se. De fet, fins al moment es creia que era una malaltia psicosomàtica causada per l’estrés o l’ansietat. Per això es tractava simplement amb neutralitzadors de l’acidesa, però reapareixien després de deixar els medicaments. Marshall i Warren van desenvolupar un tractament a base d’antibiòtics i van demostrar el seu èxit en el propi Marshall. Sembla que Marshall era més valent que el seu company, Warren, però aquest no va ser l’acompanyant “màrtir” perquè ja patia d’úlceres gàstriques. No sabem si també s’hauria sacrificat per la ciència.

Referències:

M. Piqueras, (2007), “Microbiology: a dangerous profession?“. Int Microbiol, 10:217-226.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *