Antibiòtics – Manipula’ls amb cura!

Antibiòtics – Manipula’ls amb cura!

Franz Schubert (1797 – 1828), Emily Brontë (1818 – 1848) i Henri de Toulouse-Lautrec (1864 – 1901)

Què tenen a veure Franz Schubert, Emily Brontë i Henri de Toulouse-Lautrec? Els tres van morir joves per malalties d’origen bacterià que avui en dia es tracten amb antibiòtics. El descobriment de la penicil·lina l’any 1928 per Alexander Fleming va marcar l’inici de l’era dels antibiòtics. Moltes malalties fins llavors incurables o difícilment tractables van deixar de ser una amenaça. La humanitat havia trobat la manera de lluitar contra les infeccions bacterianes, però els bacteris fa molt mes temps que existeixen i també van trobar la manera de resistir aquesta lluita. L’any 1943 es van començar a comercialitzar ampolletes de penicil·lina, i pocs anys després es van descriure els primers casos de bacteris Staphylococcus aureus resistents a aquest antibiòtic. Durant anys el problema es va solucionar amb la introducció de nous antibiòtics. Tot i així el número de resistències segueix en augment, mentre que l’obtenció de nous fàrmacs està disminuint.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “La resistència als antibiòtics és avui en dia una de les majors amenaces per a la salut mundial, la seguretat alimentària i el desenvolupament”. I és que si no es troba la manera de frenar aquesta amenaça hi haurà una regressió tant important en el tractament de malalties infeccioses que ens podria portar a l’època de Schubert, Brontë o Toulouse-Lautrec.

Imatge d’un microorganisme resistent de la familia Enterobacteriaceae. Cada disc conté un antibiòtic i l’halo d’inhibició de creixement al voltant defineix si el bacteri és resistent o sensible a l’antibiòtic en qüestió. Obtinguda de https://twitter.com/BriersYves/status/1086734750344187907

 

Què vol dir que els bacteris es tornen resistents?

La resistència als antibiòtics és un mecanisme d’adaptació i es pot obtenir per dos processos:

  • Mutació: Canvi permanent en l’ADN d’un organisme, que en determinats casos pot convertir a un bacteri en resistent a un determinat antibiòtic.
  • Transferència genètica horitzontal: Procés pel qual un bacteri transfereix informació genètica (ADN) a un altre que no és el seu descendent. Molts antibiòtics provenen de microorganismes ambientals, sense capacitat infectiva, per tant, es creu que la capacitat de resistir a determinats antibiòtics és un mecanisme d’aquests organismes ambientals per no morir a causa del compost que produeixen. Amb el temps aquesta resistència ha arribat a bacteris patògens per transferència genètica horitzontal.
diana target objectiu antibiotic antibiòtic antibiótico mecanismes mecanismos resistencia resistencias bomba eliminar proteger expulsar impedir modificar enzima enzim enzyme modify betalactams betalacàmics betalactámicos resistències antibiòtiques adaptacions microbiologia unautes fàrmac
Bacteri sensible, però amb capacitat d’adquirir resistència a través de mutació o transferència horitzontal.

 

I quins són els principals mecanismes de resistència?

A. Modificacions de la diana (punt on actua l’antibiòtic):

1. Mutació de la diana: La resistència a les quinolones és deguda a mutacions en les topoisomerases bacterianes, punt d’acció d’aquets antibiòtics.
2. Substitució de la diana: La resistència als β-lactàmics (com la penicil·lina) a vegades és deguda a la producció per part del bacteri de proteïnes d’unió a la penicil·lina.
3. Modificació enzimàtica de la diana: La resistència a la vancomicina s’obté per una re-estructuració de la paret cel·lular que impedeix l’acció de l’antibiòtic.
4. Protecció de la diana: També en el cas de la resistència a les quinolones, els bacteris poden produir proteïnes que protegeixen les topoisomerases de l’efecte inhibitori de l’antibiòtic.

diana target objectiu antibiotic antibiòtic antibiótico mecanismes mecanismos resistencia resistencias bomba eliminar proteger expulsar impedir modificar enzima enzim enzyme modify betalactams betalacàmics betalactámicos resistències antibiòtiques adaptacions microbiologia unautes fàrmac

B. Reducció de la concentració d’antibiòtic:

1. Impedint l’entrada del fàrmac dins el bacteri: Les soques de Pseudomonas aeruginosa deficients per al transportador de l’imipenem són resistents a aquest fàrmac.
2. Extraient l’antibiòtic a través de bombes de flux: Les bombes de flux mouen compostos a través de la paret dels bacteris i no sempre son específiques per a un tipus de substrat, sinó que a vegades transporten un ampli rang de compostos d’estructura similar, incloent moltes classes d’antibiòtics.

diana target objectiu antibiotic antibiòtic antibiótico mecanismes mecanismos resistencia resistencias bomba eliminar proteger expulsar impedir modificar enzima enzim enzyme modify betalactams betalacàmics betalactámicos resistències antibiòtiques adaptacions microbiologia unautes fàrmac

C. Modificació de l’antibiòtic:

1. A través de modificacions en l’enzim responsable d’activar el pre-antibiòtic: La isoniacida és un antibiòtic que actua a través de l’enzim catalasa produït pels bacteris. En Mycobacterium tuberculosis, la resistència a la isoniacida s’aconsegueix reduint l’activitat de la catalasa.
2. Per la presència d’enzims que inactiven l’antibiòtic: La resistència de Staphylococcus aureus a la penicil·lina és deguda a la transmissió de plàsmids que codifiquen per penicil·linases, enzims que destrueixen aquest antibiòtic.

diana target objectiu antibiotic antibiòtic antibiótico mecanismes mecanismos resistencia resistencias bomba eliminar proteger expulsar impedir modificar enzima enzim enzyme modify betalactams betalacàmics betalactámicos resistències antibiòtiques adaptacions microbiologia unautes fàrmac

 

I això què implica? Què es pot fer per evitar-ho?

Segons el CDC, cada any als EEUU 2 milions de persones pateixen una infecció a causa d’un bacteri resistent a antibiòtics, i 23.000 persones moren degut a aquesta infecció. L’ús descontrolat d’antibiòtics està accelerant l’aparició de resistències que poden arribar a suposar una amenaça important. Però no tot està perdut. La OMS proposa una sèrie de mesures per prevenir i controlar la propagació de la resistència dels antibiòtics. Però les mesures més importants i que hem d’interioritzar més són les següents:

  • No automedicar-se, prendre antibiòtics només quan un professional sanitari certificat ens ho indiqui. Penseu que no totes les malalties infeccioses es curen amb antibiòtics i que no tots serveixen per a tot.
  • Seguir les indicacions de tractament i acabar-lo. Un tractament inacabat pot produir que els bacteris responsables de la infecció no s’eliminin del tot i desenvolupin una resistència, podent produir una infecció pitjor a posteriori.

Per tant, tal com indica aquest cartell de la OMS, els antibiòtics s’han de manipular amb cura.

Cartell de la campanya de 2017 per a la conscienciació en l’ús dels antibiòtics. Obtinguda de https://www.who.int/campaigns/world-antibiotic-awareness-week/2017/posters/es/

Referències

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4888801/
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5603022/pdf/12915_2017_Article_423.pdf
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24847651
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC154455/
https://www.who.int/campaigns/world-antibiotic-awareness-week/2017/posters/es/
https://www.cdc.gov/drugresistance/about.html
https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/resistencia-a-los-antibi%C3%B3ticos
https://www.investigacionyciencia.es/files/26371.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *