EuroTrip del bacteri Yersinia pestis durant la pandèmia de la Pesta Negra

EuroTrip del bacteri Yersinia pestis durant la pandèmia de la Pesta Negra

La Pesta Negra és un exemple històric de malaltia infecciosa amb una aparició ràpida, persistència local durant més de 4 segles i posterior extinció per causes que actualment no s’entenen. Fa uns dies Nature va publicar un interessant article que aporta llum sobre el viatge per Europa del bacteri responsable de la pesta, durant aquest negre període de la història.

La segona pandèmia de pesta, més coneguda com la Pesta Negra, va devastar Europa i les regions properes, entre els segles XIV i XVIII. Documents històrics semblen indicar que la pandèmia de la Pesta Negra es va iniciar l’any 1346 a les regions del baix Volga i el Mar Negre. Aquell any els exèrcits mongols assetjaven el port de Kaffa (a la península de Crimea), controlat per la República de Gènova. La pesta va afectar a les tropes mongoles, que van saber aprofitar la seva poca fortuna. Llançant els cadàvers dels seus morts dins la ciutat van iniciar l’epidèmia de pesta a Kaffa. Els genovesos, fugint del setge de Kaffa, van portar la infecció al cor d’Europa amb la seva flota de vaixells, que van atracar al port de Messina (Sicília) amb la majoria dels seus tripulants morts o infectats. El setge de Kaffa és un dels casos més important de la història de bioterrorisme, però sobretot és l’arribada de la pandèmia de Pesta Negra a Europa.

Tot i la gran mortalitat associada al gran brot del segle XIV, els efectes més devastadors van ser els associats als petits brots recurrents que es van produir fins ben entrat el segle XVIII. Des del seu inici al segle XIV, la Pesta Negra va anar reapareixent, castigant Europa durant més de 400 anys. Aquest clima de terror, lligat a l’inici del Renaixement, va suposar un canvi en el món de l’art. Des de llavors la mort es va fer més present, adoptant una forma fantasmagòrica o d’esquelet, i triomfant sobre la vida.

Largo Mercatello a Napoli durante la peste del 1656 – Domenico Gargiulo

L’any 1546, Girolamo Fracastoro va publicar la primera teoria sobre el caràcter infectiu de la pesta. Fracastoro proposava que la malaltia era causada per uns agents infectius de mida diminuta anomenats “seminaria contagionis”. Tot i així, no va ser fins 1894 que Alexandre Yersin va descriure el bacteri, durant la tercera pandèmia de pesta, a Hong Kong.

Produïda pel bacteri Yersinia pestis, la pesta te dues formes de manifestació en funció de la via d’infecció:

  • Pesta bubònica: Forma més freqüent, en la que el bacteri entra a l’organisme per la picada d’una puça infectada. Y. pestis s’instal·la als ganglis limfàtics de la persona afectada, que s’inflamen i poden arribar a convertir-se en llagues obertes i supurants (bubons).
  • Pesta pneumònica o pulmonar: És la forma més virulenta, que sense tractament és mortal i que es transmet amb facilitat entre persones a través dels aerosols generats al respirar.

Aquest mes, la revista Nature presenta un estudi que pretén desxifrar la història genètica de Y. pestis durant la segona pandèmia de pesta. Per a aquest estudi s’han analitzat restes humanes de deu jaciments arqueològics europeus datats del període de la pandèmia. Un dels resultats d’aquest estudi és la baixa diversitat genòmica del bacteri durant la onada inicial de la Pesta Negra, que es va produir durant els set anys posteriors al setge de Kaffa.

Estudis previs proposaven una entrada de Y. pestis a Europa per diversos punts, i que aquestes varietats del bacteri estarien relacionades amb els diferents brots que van haver en els anys posteriors a l’inici de la pandèmia. A l’estudi de Spyrou et al. determinen que tots els genomes associats amb els brots posteriors a la Pesta Negra deriven d’una única soca ancestral, present durant l’inici de la segona pandèmia al Sud, Centre, Nord i Oest d’Europa.

Imatge obtinguda del blog de la University of San Francisco

Aquests resultats semblen indicar una única entrada de Y. pestis a Europa. Un únic genoma que ja dins d’Europa es va dividir en dos llinatges. El primer estaria associat amb soques que actualment es troben per tot el món, sobretot relacionades amb la tercera pandèmia de pesta. Però el segon llinatge estaria lligat a un conjunt de soques només present a l’Europa post-Pesta Negra i sense descendents moderns.

La segona pandèmia de la pesta es va acabar el segle XVIII, sembla ser que degut a l’eliminació local de reservoris de la malaltia. Segurament és per això que aquest segon llinatge no ha perdurat fins als nostres temps. A l’estudi presentat per la revista Nature detecten la pèrdua d’una regió genòmica, que inclou gens relacionats amb la virulència en soques d’aquest segon llinatge, probablement extingit. La deleció també s’ha identificat en genomes relacionats amb la primera pandèmia de pesta (541-750 dC), cosa que suggereix una trajectòria evolutiva comparable de Y. pestis durant els dos esdeveniments. Tot i així, faran falta més estudis per relacionar aquesta pèrdua de gens relacionats amb la virulència i el final de les dues pandèmies.

Imatge obtinguda de la web del joc www.ndemiccreations.com

El joc Plague Inc. ens pot donar una pista del perquè de la pèrdua d’aquests gens. Plague Inc. és un videojoc d’estratègia ideat per Ndemic Creations i es basa en crear i evolucionar un patogen per tal d’acabar amb la humanitat. L’estratègia consisteix en fer que el patogen s’estengui per tot el món. Si és massa letal matarà les persones infectades tant ràpid que no podrà transmetre’s. Per tant es tracta de trobar l’equilibri entre transmissió i letalitat. És això el que va passar amb el llinatge de Yersinia pestis responsable de la Pesta Negra i els brots posteriors?

 

Referències:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *