alice ball unautes micronautes lepra leprosy

Alice Ball i el seu mètode per tractar la lepra

Alice Ball i el seu mètode per tractar la lepra

Alice Ball tenia 23 anys quan va idear el mètode per extraure els principis actius del que seria el tractament més usat contra la lepra abans del descobriment dels antibiòtics. La seva mort prematura va fer que per poc caigués en l’oblit.

L’any 1892 va néixer a Seattle Alice Augusta Ball, provinent d’una família lluitadora. El seu avi havia estat un important abolicionista i fotògraf, l’obra del qual es va centrar en retratar els grans líders negres de la seva època. Era una època dura per a les dones i més en concret per a les afroamericanes. El 1910 a Seattle el 84% de les dones negres amb una professió treballaven com a serventes domèstiques. Però com he dit, Alice venia d’una família de lluitadors, pel que el 1910 va entrar a la Universitat de Washington, on es va graduar en Química Farmacèutica. En acabar va acceptar una beca per estudiar un màster en Química a la Universitat de Hawaii, on la van contractar posteriorment com a professora de química. La lluitadora Alice s’acabava de convertir en la primera afroamericana en obtenir aquesta posició.

Alice Ball unautes
Alice Augusta Ball

Mentre estudiava el màster, Alice va treballar sobre l’extracció de principis actius de l’arrel de kava (planta nativa de la Polinèsia amb efectes sedants). La seva feina va cridar l’atenció de Harry T. Hollman, oficial de salut pública dels EUA i ajudant de cirurgià de l’Hospital Kalihi. Hollman va proposar a Alice d’aplicar la seva tècnica d’extracció per a obtenir els principis actius de l’oli de chaulmoogra, i millorar el tractament de la lepra.

 

Què és la lepra?

La malaltia de Hansen o lepra és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Mycobacterium leprae, un parent del causant de la tuberculosi. La lepra és una malaltia que afecta la pell, els nervis perifèrics i les membranes mucoses del nas, gola i ulls. La destrucció dels nervis perifèrics juntament amb la degeneració dels teixits pot portar a la deformació de les extremitats.

En moltes cultures, la lepra ha estat lligada a l’estigma de malaltia incurable i a la imatge d’una desfiguració progressiva del cos del malalt. Els leprosos eren considerats gent bruta, es treien de casa seva i s’enviaven a “colònies de leprosos”.

Tot i que actualment se sap que la lepra és una malaltia poc contagiosa i de la que es disposa de tractament efectiu, que aplicat a temps permet eliminar el bacteri sense danys irreversibles.

 

I què és l’oli de chaulmoogra?

Doncs durant segles, en la medicina tradicional xinesa i índia, es va usar com a principal tractament per a la lepra un oli fet amb llavors de chaulmoogra, una especie d’arbre que creix a Àsia. L’èxit d’aquest tractament era moderat. Aplicat sobre la pell proporcionava cert alleujament però no penetrava suficient com per tenir un efecte més profund. Tenia un gust horrible, pel que no s’administrava per aquesta via. I injectat, al ser un oli i per tant insoluble en aigua, causava molt patiment als pacients, que descrivien les injeccions com “foc cremant sota la pell” i que en molts casos acabaven prescindint del tractament.

Fruit Chaulmoogra
Fruit de l’arbre de chaulmoogra

I aquí és on entra en joc la nostra valenta Alice. Amb la seva habilitat per a la química farmacèutica va aconseguir extraure els principis actius de l’oli de chaulmoogra, anomenats àcid chaulmògric i àcid hidnocàrpic, i amb ells va crear el primer remei soluble en aigua i per tant fàcilment injectable, per a alleugerar i tractar els pacients de lepra. Tenia 23 anys.

Aquest mètode no era una cura, però sí que va ser de gran alleujament per als malalts de lepra i l’únic tractament efectiu fins que es van desenvolupar els primers antibiòtics per a la malaltia als anys 40.

 

El mètode Ball

Per desgràcia la carrera d’Alice Ball va acabar en sec poc després del seu descobriment. Durant una demostració de màscares antigàs al laboratori va inhalar gas clor per accident. Va tornar a Seattle per rebre tractament però al cap d’uns mesos va morir, segurament degut als efectes de l’accidental inhalació.

Alice no va podeu veure el seu mètode en aplicació ni tot el be que van fer. És més, va estar a punt de caure en l’oblit per culpa d’Arthur L. Dean. Dean va continuar amb la investigació i va fer grans extraccions d’àcid chaulmògric i àcid hidnocàrpic, intentant batejar aquesta tècnica com el mètode Dean.

Per sort, l’any 1922 Hollman, el qui proposà a Alice el repte de l’oli de chaulmoogra, publicà un article en el que afirmava que “Després d’un considerable treball experimental, va ser la senyoreta Ball la que va resoldre el problema. El mètode és conegut com a mètode Ball”

Fatty acids Hollman unautes
Article de Hollman “The fatty acids of chaulmoogra oil in the treatment of leprosy and other diseases”

Tot i així el nom d’Alice Ball va passar desapercebut durant dècades fins que l’any 2000 la Universitat de Hawaii el va rescatar i li va retre l’homenatge que es mereixia, una placa en el seu honor junt amb l’únic arbre de chaulmoogra que existeix al campus.

2 comentaris

  1. Molt interessant l’article d’aquesta gran dona, química i farmacèutica, que va fer una gran aportació d’investigació en un tema, la lepra, que va ser una xacra per a la humanitat des de temps molt antics…
    Amb la seva pèrdua, per la seva malhaurada mort tan prematura, no va poder acabar la seva tasca però és gràcies a articles com aquest, que podem recuperar el seu record, per l’emprempta, fermesa i valentia que van deixar dones com l’Alice.
    Felicitats a l’autora Marta Llorens Fons pel rigor i la sensibilitat en la redacció d’aquest article.

  2. Una més de tantes dones oblidades en una societat on allò que no fan els homes no té valor.
    Molt bon article, homenatge necessari cap a l’Alice i, de retruc, una bona sacsejada a les consciències.
    Enhorabona Marta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *