Humans contra el planeta: Eutrofització.

Humans contra el planeta: Eutrofització.

En aquesta ocasió us volem acostar a un fenomen que segurament molts de vosaltres heu presenciat al passejar per paratges naturals però que potser no coneixeu en detall. Es tracta de l’eutrofització (del grec: eutrophia, ben nodrit). Com sempre, anem per parts:

Com es manifesta aquest fenomen? Què implica?

L’eutrofització es dona en ecosistemes aquàtics com llacs o basses i l’apreciem visualment quan veiem un creixement excessiu d’algues a la superfície de l’aigua (floració d’algues). L’aparent senzillesa d’aquest fenòmen amaga però una tragèdia, que és la mort de gran part de la fauna que habita l’ecosistema (els peixos en són l’evidència més impactant). A la següent fotografia en podeu veure un exemple: una bassa eutrofitzada on la zona superficial esta envaïda per algues, que poden ser indistintament macroalgues o microalgues procariotes i eucariotes. Recordeu, podeu refrescar l’informació sobre algues llegint el nostre article de Les colònies del futur.

© Copyright N Chadwick.

 

L’evidència més dramàtica de l’eutrofització és la mort dels peixos. Imatge: Colourbox

Què el provoca?

Molt senzill. Com el seu propi nom indica, l’eutrofització es produeix quan hi ha un excés de nutrients a l’aigua. Tot i que molts altres paràmetres hi poden tenir a veure, principalment es vincula a l’augment de fòsfor (P) en forma de fosfats, i nitrogen (N) en forma de nitrats i amoni. La disponibilitat d’aquests dos elements és limitada als ecosistemes i són molt necessaris perquè puguin créixer les algues. De fet, el P és el nutrient més limitant als ecosistemes d’aigua dolça mentre que el N ho és als ecosistemes marins. D’entrada, és obvi pensar que això pot ser bo, ja que “més nutrients” es pot associar a un creixement de la biosfera i un benefici per l’entorn. Però no és el cas.

El que passa és que amb l’augment de nutrients es desencadena una floració molt ràpida d’algues, que al mateix temps proveeixen d’oxigen a altres organismes que també creixeran de forma exponencial. Eventualment tota aquesta biomassa ja no disposarà de recursos i anirà descomponent-se poc a poc. Quan parlem de descomposició, volem dir que altres bacteris consumiran aquesta biomassa morta, gastant oxigen del medi i alliberant CO2 al créixer. Per tant, l’aigua passarà a trobar-se en una situació d’hipòxia (manca d’oxigen) i elevada acidesa (degut al CO2). Les pròpies algues són les que poden re-introduir l’oxigen dissolt a l’aigua quan fan la fotosíntesi, però com que se’ns ha format una capa de biomassa a la superfície del llac o bassa, la llum no penetrarà suficientment a l’aigua i la situació encara s’agreujarà.

El resultat? una pèrdua de diversitat animal i microbiana degut a que moltes espècies ja no podran sobreviure per manca d’oxigen i llum. No obstant, res a la natura és simple d’explicar. Molts altres paràmetres poden estimular l’eutrofització com per exemple un augment de la temperatura, un descens de salinitat, la intervenció d’altres microorganismes, un augment de lluminositat, una pertorbació de l’aigua (que permet remoure nutrients que estaven retinguts als sediments de la profunditat), etc.

D’on provenen els nutrients?

Aquí és on els humans prenem protagonisme. Aquesta arribada de nutrients als sistemes aquàtics té origen antropogènics en la majoria de casos, essent els més comuns:

  1. Fertilitzants utilitzats en agricultura, que precisament busquen aportar nitrogen i fòsfor als cultius. Aquests fertilitzants no són mai completament absorbits ni retinguts a les capes superiors del sòl. Una fracció acostuma a escorre’s o lixiviar-se i pot acabar fàcilment a reservoris d’aigua.
  2. Abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials. Les aigües residuals no deixen de ser una acumulació de nutrients en una varietat de formes diferents. Deixant de banda possibles contaminants que hi siguin presents, les aigües residuals no tractades i abocades a reservoris naturals són una greu amenaça.
  3. Residus provinents d’explotacions animals. Els excrements d’animals i derivats d’explotacions aporten directament N i P en forma de nitrats, amoni i fosfats, a més d’altres cations com magnesi i potassi.
  4. Altres fonts. L’aigua també es pot contaminar amb nutrients que provenen de fonts no esmentades anteriorment. Per exemple, les restes de poda forestal que no es retiren de lloc pot contribuir a l’eutrofització. Un altre exemple són les sals que s’acumulen als aqüífers i als rius. S’originen quan l’aigua entra en contacte amb contaminants de l’aire, com ara òxids de nitrogen i sofre.

S’hi pot fer alguna cosa al respecte?

Es va reconèixer la problemàtica de l’eutrofització de llacs i embassament a mitjans del segle XX a nivell mundial. Actualment les investigacions apunten a que aproximadament un 50% dels llacs d’Àsia, Europa i Amèrica són eutròfics. Un dels exemples més xocants és el cas del Mar Caspi, que presenta uns altíssims nivells d’eutrofització (especialment a la franja nord). Com podeu veure a la següent fotografia de satèl·lit, els remolins verds revelen la presència d’algues.

 

NASA images by Norman Kuring, NASA’s Ocean Color web. Caption by Adam Voiland.

La millor solució és prevenir l’entrada de contaminants derivats de l’activitat humana, ja sigui amb una legislació detallada de les dosis de fertilitzants permeses com amb un control estricte pel que fa a l’abocament de residus. No obstant, existeixen altres iniciatives que intenten abordar la problemàtica aportant solucions. Entre elles trobem l’establiment d’esculls de mol·luscs (ostres i musclos) als estuaris dels rius, ja que filtren els sòlids en suspensió i eliminen el nitrogen de la columna d’aigua. També s’ha comprovat que establir cultius d’algues marines ajuda a mitigar els contaminants perquè absorbeixen N, P i CO2. Justament, es creu que aquests cultius a gran escala també poden ser una de les millors opcions per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic.

 

Referencies:

  • https://link.springer.com/article/10.1631/jzus.B0710626
  • https://www.aquacircle.org/images/pdfdokumenter/efterret07/ambi3402_131-138.pdf
  • https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969702006228?via%3Dihub
  • https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fmars.2017.00100/full
  • Eutrofització a la Viquipèdia.
  • ILEC/Lake Biwa Research Institute [Eds]. 1988-1993 Survey of the State of the World’s Lakes. Volumes I-IV. International Lake Environment Committee, Otsu and United Nations Environment Programme, Nairobi.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *